Sembla que la importància històrica de Cura comença en el segle XIII, després de la Conquesta del Rei Jaume I. El nom d'aquest lloc mallorquí evoca diversos aspectes que en sí són diferents, però que també es barregen fortament.

'Lloc de les ermites': Als segles XIV i XV, la vida eremítica va tenir un gran apogeu arreu d'Europa. Mallorca també va participar d'aquest ideal de vida religiosa.

El puig de Randa, es presentava als ulls dels cristians com un lloc ideal. Per aquesta raó, els tres actuals santuaris que poblen la muntanya són conseqüència d'altres ermites.

La 'Vida coetània' de Ramon Llull, ens diu que ell, uns anys després de la seva conversió, es va retirar a un puig. Quan feia vuit dies que hi era tingué la famosa il·luminació. Un cop escrit el seu llibre a l'Abadía de la Real, tornà a la muntanya i s'hi féu construir una ermita. Romangué allà uns quatre mesos.

Esdeveniments posteriors han volgut interpretar que el Puig de Randa és el lloc del que ens parla la 'Vida coetànea'.

A la segona meitat del segle XIV (1394) el bisbe de Mallorca D. Lluís de Prades, dóna testimoni que des de fa més de 30 anys vivien en aquests llocs solitaris alguns ermitans. Al cim del puig, Cura, encara avui es poden destriar unes clotades estretes i allargades, que tenen una fondària no més gran de 2 metres. S'han arribat a trobar 11 cel.les a la part occidental (cap a ponent), i cap a llevant 10 ben segures i cinc molt dubtoses.

I ja dins el contexte didàctic-eremític, trobam a l'any 1450 el Mestre Catany en el Puig de Randa. Tres anys després hi ha testimonis de que el famós lul.lista català Pere Joan Llobet és mestre de Randa. El Mestre Llobet havia obtingut un real privilegi del rei Alfons V el 26 de gener de 1449, per poder llegir a Mallorca la ciència lul.liana. Va escollir l'edifici de Randa per impartir l'ensenyament de la seva càtedra, i hi va viure fins 1'11 de maig de 1460, data de la seva mort. El seu ensenyament i la seva fama foren tan notables que pujaren a Randa per escoltar-lo gent d'Espanya, Italia i Franqa.

El testament del noble Joan de Tagamanent (7-III-1468) recolza econòmicament un projecte de construir un convent de frares menors i un hospital per 25 pobres situat al Puig de Randa. Aquest projecte no es dugué a terme.

L'ermità venecià Fra Mario de Passa, amb el suport de la noble catalana Beatriu de Pinos, va reconstruir les edificacions del puig por tal que hi poguessin estudiar i viure-hi joves.

De l'any 1478 tenim notícies que a Cura hi havia 13 estudiants amb el seu mestre, a més de dos criats i un capellà que celebrava cada dia la missa i recitava l'ofici dels noms de Déu i de la Verge Maria, escrits per Ramon Llull.

El 18 de gener de 1479, Fra Mario de Passa obtingué del Lloctinent General del Regne el privilegi de col.locar en els edificis de Cura les armes del Regne d'Aragó, mostrant així que estaven sota protecció reial. A Fra Mario el va succeir el mestre Pere Daguí.

La càtedra lul.lista es traslladà des de Cura a Ciutat.

Així juntament amb la creació de noves càtedres lul.lianes a Ciutat i l'elecció de la Universitat Literària del Regne, a la qual s'hi incorporaren els béns de la fundació Pinos, va fer que a finals del segle XV es donassin per acabades les lliçons de ciències lul.lianes que s'impartien a les antigues escoles de Cura.

ESCOLA DE GRAMÀTICA: Un cop reedificades les dependències de l'anterior Col.legi o Escola Lul.liana, es va instituir una Escola de Gramàtica a l'antic edifici, dotada a l'any 1510 amb 50 lliures. Aquesta escola depenia del Rector i Consiliaris de L'Escola Lul.liana establerta a Ciutat a l'Estudi General. D'aquest mateix temps data la festa de la benedicció dels fruits, que actualment es celebra el 4t diumenge de Pàsqua. El primer testimoni que actualment tenim es de l'any 1522.
L'any 1544 començaren les obres de reconstrucció del poc que quedava de l'esglesieta.

Dia 4 de Maig de 1553, els Jurats del Regne decidiren ampliar les càtedres de Cura i fundaren allà dalt un Estudi General on s'ensenyava Gramàtica, Retòrica i Grec.

Sabem que a l'any 1556 hi havia uns 100 estudiants i fou en aquesta època quan es feren el fonaments de la gran Aula de Gramàtica, presidida per una figura de Santa Catalina.

L'any 1588 hi havia entre 150 i 160 estudiants. L'any 1623 el canonge Bartomeu Llull va
aconseguir per restaurar l'esglesia i l'aula 400 lliures.

Després de molts d'anys de docència, en els quals hi va haver moments esplendorosos i alguns de molta necessitat, l'escola de llatí acaba de mala manera amb els fets de 1826.

Des de 1826 a 1862, els edificis s'anaren deteriorant fins a arribar a un estat deplorable. S'en cuidava un custos sota la responsabilitat de l'ajuntament de Ciutat.

També hi ha dades que durant els anys 1862-1870, residiren al Puig de Randa un grup de Terciaris de Sant Francesc de Paula. Abandonaren por força el Santuari l'any 1870.

Des de 1870 a 1913, Cura seguí en un estat de total degradació.

Finalment el dia 25 d'agost de 1913 arriben a Cura dos frares Terciaris Regulars Franciscans, fundats l'any 1893 a Llucmajor. I des d'aquell dia, els franciscans del Tercer Orde Regular seguim a Cura, complint l'encàrrec confiat por la Diòcesi, de fomentar el culte a Nostra Dona de Cura i també donar a conèixer la figura i l'obra de Ramon Llull.